Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid (1893). De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges il·lustres. Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca. Col·laborà en el diari La Almudaina i en el BSAL. Fou membre de la Real Academia de la Historia (des del 1923) i professor auxiliar de dibuix de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, durant més de trenta anys. Políticament milità en el tradicionalisme.
Com a arqueòleg, col·laborà amb Josep Colomines en les excavacions de Sencelles, Santa Eugènia o Llucmajor, per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seva tasca com a investigador se centrà en diversos estudis biogràfics de pintors mallorquins i en l’elaboració de guies gràfiques de la seu i de Mallorca en general. Entre les seves obres destaquen: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Coves artificials de Santa Eugènia (Mallorca) i sos voltants, IEC (1920), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925), Imatges xilogràfiques mallorquines (1928), Guía gráfica de Mallorca: sus bellezas naturales, su catedral e iglesias, sus patios, su costumbre (1930) i La catedral de Palma de Mallorca: guía gráfica (1933).