Cursà dret a Barcelona i Saragossa. A Tres viatges amb calma per l’illa de la calma (1952) i altres cròniques ha practicat un humorisme desenfadat i anecdòtic. Redactor de “Baleares”, hi exercí (sota el pseudònim Gafim) la crítica d’art, closa dins un figurativisme antiavantguardista.