El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial (1715). Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché (1720) i Costanza e fortezza (1722), bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum... (1725).