Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica. El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta. De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia (1939), Anni (1943), aplec d’articles periodístics, Adalgisa (1943), Novelle dal Ducato in fiamme (1953), on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi (1963), recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore (1963). La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana (1957), on aconseguí la plenitud del seu estil: una barreja d’elements lingüístics procedents de diversos dialectes, que donen el valor just dels nivells socials; fou portada al cinema per Pietro Germi: Un maledetto imbroglio (1959). L’obra de Gadda mostra el caos d’una cultura i un món en crisi.