Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni (‘Cants’, 1953) i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu (‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954). En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś (‘L’oca verda’, 1956).