Jordi Galí i Herrera

(Barcelona, 19 de març de 1927 — Barcelona, 1 de desembre de 2019)

Jordi Galí i Herrera

AntoniaHo (CC BY-SA 4.0)

Pedagog i historiador.

Fill d’Alexandre Galí i germà de l’historiador Raimon Galí. Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna (fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo), i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona. Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’escoltisme promogut per Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55), a partir del qual fundà (1955) l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que protagonitzaren la renovació pedagògica a Catalunya durant el franquisme. En fou director fins el 1992 i hi aplicà les idees pedagògiques formulades pel seu pare. Així mateix, participà en la fundació de dos centres pioners per a discapacitats a Catalunya, ambdós al Vallès Oriental: l’escola Viver Castell de Sant Foix, a Santa Maria de Martorelles (1976) i el Viver de Bell-lloc, a Cardedeu (1982). Els anys 1992-2000 fou president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Publicà Saint-Exupéry o la llibertat d’esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974) i La literatura en lengua catalana (1981).

En el camp de la historiografia, publicà l’assaig La formació de Catalunya (1986), on es mostra com un seguidor de Ferran Soldevila; la biografia del seu pare Alexandre Galí i el seu temps (1995); La Renaixença catalana. Persones i institucions (1997), en què exposa una teoria sobre les grans línies d’evolució de les institucions culturals, polítiques i econòmiques catalanes d’ençà del principi del segle XIX, i el recull Jaume Vicens Vives. Textos fonamentals (1998). També com a historiador, és autor de nombrosos articles, com ara “Història i llibertat” o “Cop d’ull sobre la historiografia catalana de la Restauració a la Guerra Civil”, molts dels quals publicats en la revista Relleu, de la qual fou un dels impulsors, i pronuncià conferències, com ara “L’ofici d’historiador” (1999). Autor de llibres de text i editor dels escrits de mossèn Batlle (1966), en l’àmbit pedagògic publicà les reflexions De la mesura a l’avaluació (1998) i Les ganes d’aprendre. Lectures, reflexions i experiències d’un mestre (2005). Rebé la Medalla Francesc Macià (1988) i la Creu de Sant Jordi (1994).