Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics. Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta. Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València. Restaurat l’absolutisme (1823), es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías. El 1828 tornà a Madrid; fou censor de premsa i senador. El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas (1854), formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el Romanticisme; se'n destaquen l’oda A la defensa de Buenos Aires (1807) i les elegies El dos de mayo (1808) i A la muerte de la duquesa de Frías (1830). Traduí al castellà I promessi sposi, de Manzoni.