Deixeble de Carlo Cignani. Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja. Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868. El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com J.B. Fischer von Erlach. Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera etapa construí, entre altres obres, el teatre de Màntua (1731). És autor dels tractats L’architettura civile (1711), que tingué influència a Catalunya, i Direzione a giovani studenti (1731-32).
El seu pas per Catalunya tingué una gran importància, puix que introduí el barroc acadèmic a través de l’obra pròpia i de la profunda influència exercida a través dels seus seguidors locals.