Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes. A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope (1741), Sirbace (1743), etc. De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac (1745) i Judith (1746), i col·laborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna (1754), La diavolessa (1755), etc. Residí (1765-68) a la cort de Caterina II de Rússia; hi compongué Ifigenia in Tauride (1768) i sonates per a clavecí. Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia (1762-85).