En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença: la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana; un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora. El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí (1439) al seu fill, el príncep Carles de Viana i, a la mort d’aquest (1461), a la reina Joana Enríquez. El 1485 fou concedit a Pere Lluís de Borja , després que foren pagats els deutes reials provinents d’un emprèstit que la ciutat de València féu al rei el 1470 amb la garantia d’una venda simulada de la vila de Gandia i el castell de Bairén. Dels Borja, el ducat passà el 1748 als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i el 1834 als Téllez-Girón, ducs d’Osuna. La senyoria de Gandia havia estat concedida el 1323 a l’infant Pere, comte de Ribagorça, pare del primer duc.
Els Gandia (branca del casal de Barcelona)
©