El diàmetre és de 5 256 km, per la qual cosa és el satèl·lit més gran del sistema solar; el radi orbital és de 1 070×103 km, té una massa 2,2 vegades superior a la de la Lluna i hom el podria veure a ull nu si la gran brillantor de Júpiter no en pertorbés l’observació. El període de rotació, de 7,15 dies, coincideix amb el de revolució entorn de Júpiter; és, doncs, un cas de rotació capturada, com el de la Lluna. És molt probable que Ganimedes tingui atmosfera. Hom suposa que l’escorça superficial d’aquest satèl·lit és formada principalment per glaç, i que les zones més fosques que mostren les fotografies transmeses per les sondes Voyager corresponen a les regions més antigues d’aquesta escorça. Les fotografies mostraren també que els terrenys de Ganimedes són bàsicament de dos tipus. Per un cantó unes regions poligonals molt densament poblades de cràters que li donen un aspecte general semblant al que presenta la Lluna, i per un altre, unes regions més joves que presenten complexes xarxes de bandes lineals, estretes i brillants, de traçat irregular, que es creuen i bifurquen en totes direccions. Una altra informació interessant obtinguda a partir de les fotografies preses pels Voyager, fou la de l’existència d’uns terrenys foscs i antics, plens de petits cràters relativament joves, que cobreixen gairebé la tercera part d’un hemisferi i que hom suposa que és la marca d’un gran impacte ocorregut molt al principi de la història del satèl·lit, de tal manera que la formació posterior d’un sòl més jove ha esborrat gairebé totes les estructures originades en l’impacte primitiu, del qual restà solament la seva ombra.