Fill primogènit de Sanç III i de Múnia. Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat (la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca). Bé que col·laborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat. El 1043 repel.lí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales. Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra (1045), que convertí en seu episcopal. Més tard, sorgida la discòrdia amb Castella per raons de límits, Ferran I el derrotà a Atapuerca (1054), on morí.