Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona. Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó (pacte de Vadoluengo, 1135). Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum (1135), però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II. En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó. Aquests dos regnes concertaren un tractat de repartiment del regne de Pamplona (Carrión, 1140) que fou traït pel castellà; però, amb tot, pamplonesos i aragonesos menaren una lluita de fronteres (1142-47). Garcia Ramires col·laborà en la conquesta d’Almeria (1147).