Deixeble d’Asín Palacios i de J.Ribera i fundador de la revista Al-Andalus (1933), s’especialitzà en literatura àrab. És autor d’una vasta obra —traduccions, antologies, estudis, assaigs, etc.—, dedicada principalment a la relació de la poesia andalusina amb els orígens de la lírica peninsular: Las jarchas romances de la serie árabe en su marco (1965), Todo Ben Quzmān (1972), Ibn Zamrak, el poeta de la Alhambra (1975), La Silla del moro y Nuevas escenas andaluzas (1978) i Sevilla en el siglo XII (1981). Fundà les escoles d’estudis àrabs de Madrid i Granada. Fou professor de llengua i literatura àrabs a la Universitat de Madrid. L’any 1992 fou guardonat amb el premi Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats.