Estudià al Conservatori de València i amplià la seva formació musical a Madrid, on el 1963 obtingué les màximes qualificacions en oboè, composició i piano. Estudià direcció orquestral amb F. Ferrara a Itàlia i després prosseguí els estudis a Viena, on fou deixeble de H. Swarowsky i K. Österreicher. El 1963 fundà, a Madrid, l’Orquestra Nacional Universitària, i quatre anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Besançon (1967). Entre els anys 1970 i 1974 dirigí l’Orquestra Simfònica de València, tasca que compaginà amb actuacions als Països Baixos i Portugal, on fou nomenat director de l’orquestra del Teatre São Carlos de Lisboa (1979-81). Especialitzat en òpera, fou director musical del Teatre de Stuttgart (1987-91), i dirigí amb regularitat a teatres alemanys i a l’Òpera de Viena, a més del Gran Teatre del Liceu, on el 1985 dirigí un reeixit Otello de G. Verdi amb P. Domingo. Fou principal director invitat de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio (1991-92) i de la Deutsche Oper de Berlín. Fou titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1991-93) i de l’Orquesta Sinfónica de Madrid (1997-2001), al front de la qual a l’octubre del 1997 dirigí la reapertura del Teatro Real de Madrid amb El sombrero de tres picos i La vida breve, de Falla. Realitzà, també, nombrosos enregistraments.