Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas. Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai. D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la col·laboració en duet amb José Razzano (1915-17). Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa (a Barcelona el 1925 i el 1928). A París conegué Alfredo Le Pera, amb qui compongué nombrosos tangos. Considerat gairebé unànimement com el millor intèrpret d’aquest gènere, entre les composicions de més renom cal esmentar Mi noche triste , Volver , El día que me quieras , Por una cabeza , Mi Buenos Aires querido , Sus ojos se cerraron , etc. Enregistrà nombrosos discs i actuà en diversos films, com Luces de Buenos Aires (1931), Melodía de arrabal (1932), Tango Bar (1935), etc. Morí en un accident d’aviació.