La seva obra es caracteritza pel tractament permanent del fenomen de la incomunicació i les distorsions que produeix en els seus personatges, sempre immersos en dualitats estranyes. El seu món literari és il·limitat i amb freqüència apareixen escenes oníriques que produeixen un efecte torbador i complex. Conreà la novel·la (Los pequeños seres, 1959, Días de ceniza, 1963; La mala vida, 1968; Los pies de barro, 1973; Memorias de alta gracia, 1974; La casa del tiempo, 1985; El capitan Kid, 1989) i el conte (Doble fondo, 1966; Difuntos, extraños y volátiles, 1970; Escondites, 1972). Rebé el Premio Nacional de literatura de Veneçuela (1972).