El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra (1861-75). En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura. Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc. Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo (1878), el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça. Escriví À travers les arts (1869), Étude sur le théâtre (1871) i Nouvelle Opéra de Paris (1874).