Situació i presentació
El terme municipal de Garriguella, de 21,02 km2, s’estén al sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l’Albera amb la de Rodes. És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix 314 m a la carena de la serra de la Baga d’en Ferran, al límit amb el terme de Llançà. Vers ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats, com el serrat de Mala Veïna, prop del límit amb Peralada. La riera de Garriguella, que neix a l’extrem meridional de la serra de la Baga d’en Ferran, drena el sector de llevant del terme i aflueix de N a S a la riera de Vilajuïga, ja fora del terme. El sector de ponent és drenat per la riera de Volterós, que davalla, igualment de N a S, de la serra de la Baga d’en Ferran, i s’uneix per l’esquerra a la ja esmentada riera de Vilajuïga per formar la riera de Pedret. El municipi limita amb els termes de Vilajuïga i Llançà, a llevant, Vilamaniscle a tramuntana, Rabós, Mollet de Peralada i Peralada, a ponent, i Pedret i Marzà, a migdia.
La població es divideix en dos barris ben diferenciats: Garriguella Vella (o Garriguella de Baix, o Velles) i Noves (o Garriguella de Dalt); més al N hi ha l’antic priorat de Santa Maria del Camp. Per Garriguella passa la carretera comarcal C-252, que va a Figueres per Peralada i enllaça, prop del poble, amb la N-260 de Figueres a Portbou. De la carretera comarcal surten carreteres locals a Vilamaniscle i a Espolla per Rabós.
La població i l’economia
La població (garriguellencs) tingué un gran increment al segle XVIII (389 h el 1718 i 989 h el 1787), i assolí un màxim el 1860 (1.504 h). L’emigració a Amèrica, iniciada ja abans de la fil·loxera (hi havia 100 persones emigrades el 1885), i aquesta plaga de la vinya marcaren un fort descens (932 h el 1900). L’evolució demogràfica s’ha mantingut al llarg del XX amb un signe negatiu (664 h el 1860, 633 h el 1970, 590 h el 1979), fins a la dècada dels vuitanta, que esdevingué positiu: 600 h el 1981, 643 h el 1991 i 735 h el 2005.
L’economia és de base agrària. La vinya és, de bon tros, el conreu majoritari, i, des de la fi del segle XIX i malgrat els estralls de la fil·loxera, l’elaboració del vi és acompanyada de la fabricació de licors i d’alcohol etílic. Hi ha una fàbrica de licors, una cooperativa agrícola on participen la majoria dels pagesos del municipi (la garnatxa que s’hi elabora té molta anomenada), una altra agrupació de vinyataires i diversos cellers particulars i embotelladors. Des del 1998 se celebra, el Dissabte Sant, la Fira de la Garnatxa i els Brunyols. L’olivera desaparegué pràcticament a partir de les gelades del 1956, i també té una certa importància el conreu de cereals. Bona part de la muntanya era ocupada per boscos de pins i alzines (a més de matoll i garriga), i l’explotació del bosc havia estat fins a temps moderns una activitat rendible. Els incendis, però, han delmat el bosc, raó per la qual s’han realitzat reforestacions. Del 1984 al 1987 hi funcionà el primer parc eòlic de l’Estat espanyol. El turisme ha motivat la creació d’establiments comercials vora la carretera i la construcció d’algunes urbanitzacions, com ara el Vent de l’Empordà i la Vinya de Prop.
El poble de Garriguella
La població, com ja s’ha esmentat, és dividida en dos nuclis: Garriguella Vella o Garriguella de Baix, i Noves o Garriguella de Dalt. Malgrat això, arreu de la comarca es coneixen tots dos barris per Garriguella i la distinció dels noms perdura entre la gent del lloc i de la rodalia immediata.
L’església de Garriguella
JoMV
El nucli de Noves, situat en un tossal poc enlairat (56 m), és el més gran i poblat, i constitueix el centre administratiu, amb l’ajuntament i la parròquia. L’actual església de Santa Eulàlia de Noves és un edifici bastit als segles XVIII-XIX sota la direcció del mestre d’obres Pere Santariol (l’església fou acabada el 1785 i el campanar el 1883); és de grans dimensions, d’una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula octagonal i absis semicircular, amb una façana molt simple i una torre campanar octagonal. A llevant es conserven interessants restes del temple antic, del romànic primitiu (segle XI); era de planta basilical i resten bona part de les tres naus amb les voltes i els arcs; el frontis és adossat a la capçalera de l’església nova, i sobresurt el campanar de cadireta. Aquesta part de l’església romànica serveix de sagristia. La rectoria és un notable edifici del segle XVIII, molt gran, enllosat amb palets rierencs. Hi ha notables cases del segle XVIII, amb cellers a la planta baixa, com Can Caselles i Can Roig. La població s’estén vers la carretera que porta a l’ermita del Camp, i al S hi ha un raval on s’havia erigit una capella dedicada a sant Nazari, que al segle XIII era propietat del monestir de Colera, i de la qual no queda cap vestigi. En aquest raval hi ha la font de Sant Nazari, amb un parc fet a la fi del segle per americanos.
El nucli de Garriguella Vella (dit popularment Garriguella de Baix o Velles) és situat a uns 500 m de Noves vers ponent, en una antiga cruïlla de camins. Potser el nucli de Garriguella Vella havia estat un recinte fortificat. Alguns murs formaren probablement l’antiga muralla. S’hi destaca el Mas de n’Hortús, documentat des del segle XVI, bon exemple d’arquitectura popular, i hi ha restes de la capella de Sant Sebastià, del segle XVI, que fou enderrocada. Més al nord hi ha l’antic Molí de Vent (segles XVI-XVII), amb una torre troncocilíndrica ben conservada.
Al poble hi ha una biblioteca municipal. Les festes tradicionals de Garriguella són la festa major d’estiu, que s’escau el tercer diumenge d’agost, la festa major d’hivern, pel 10 de desembre, festivitat de Santa Eulàlia, patrona de la població, i l’aplec al santuari de la Mare de Déu del Camp, al mes de juny.
Altres indrets del terme
Al N de Noves, a 1 km, hi ha l’antic priorat de Santa Maria del Camp, prop de la carretera a Vilamaniscle. Una llegenda tardana (1345) diu que fou fundat pel mateix Carlemany com a agraïment a la intervenció de Maria en una derrota als sarraïns, però la primera constatació documental és del 1218, any en què el comte Hug IV d’Empúries féu unes donacions al seu prior (del terme d’Espolla). Fou agregat a l’abadia de Santa Maria de Roses. El 1592 tots dos cenobis passaren a dependre de Santa Maria d’Amer. La vida monàstica no s’extingí, però, fins el 1835, i l’església passà a ser santuari marià, on s’havia celebrat un concorregut aplec al mes de maig. És un temple d’una nau, obra dels segles XVI-XVII, sense vestigis visibles de l’església anterior, restaurat el 1928.
Als terrenys del santuari del Camp s’ha instal·lat el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, dedicat a la cria de la tortuga mediterrània, espècie en perill d’extinció.
Al cim del puig de Mala Veïna hi ha les restes d’una torre de planta circular, que devia ser de grans dimensions, de guaita i defensa, entre les Costes de Peralada i el camí vers els colls de llevant de la serra de l’Albera, probablement dels segles XIII-XIV.
La història
En un precepte de Lotari del 982 ja consta que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions a la villa Novas. Fins el 1218, moment en què es parla del monestir de Santa Maria del Camp de Garriguella, no hi ha esment del topònim de Garriguella. En les Rationes decimarum del 1270 i el 1280 figura l’església de Noves, i el 1290 consta ja com a parròquia de Santa Eulàlia de Noves. En els nomenclàtors diocesans del segle XIV s’esmenta com a “eclesia parroquialis Sancte Eulalie de Novis vel de Garriguella”, però aquest determinatiu és un afegitó del segle XVI, cosa que demostra que la substitució del nom de Noves pel de Garriguella per al municipi o la parròquia és posterior al segle XIV.
La població tingué al llarg del segle XIX una marcada personalitat política. Ja al tombant dels segles XVII-XVIII s’hi havia destacat l’anomenat Rector de Garriguella, de nom Manuel, poeta dins la línia del Rector de Vallfogona, i austriacista convençut que s’hagué d’exiliar. Durant la guerra del Francès es destacà el guerriller Joan Rimbau, dit Simonet de Garriguella. Hi hagué després una gran rivalitat entre Noves i Garriguella, i en alguns avalots s’enfrontaren carlins i liberals. Arrelaren al poble idees liberals i republicanes federals (1869). Hi hagué dues societats de socors mutus, i encara perdura el casino La Germandat. El 1879 s’hi establí un temple protestant, que creà escàndol a la comarca. La tornada d’americanos enriquits afavorí algunes obres públiques, com el parc esmentat o l’enllumenat de gas.