Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra (1974), el Partido Demócrata (1975) i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales (1976), que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal. Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme (1977-79) i ministre sense cartera (1979-80).