Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica. Publicà Barcelona, vint segles d’història (1963), amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976), Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans (1977) i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art. Conreà també la pintura. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (des del 1985). L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi. Nomenat (2006) fill adoptiu de Folgueroles (Osona), fou impulsor del Museu Verdaguer de Vallvidrera i de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.