Ordenat de prevere (1875) i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París. Nomenat bisbe titular (1898), fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador. Com a cardenal secretari d’estat (1914-30) conclogué els pactes del Laterà (1929). És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts (1923-32)—.