Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. Fou professor (1645) al Collège Royal de París. És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses. Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur. Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intel·lectualisme cartesià.
Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i filosofia, entre els quals cal destacar Syntagma philosophiae Epicuri... (1649).