Dirigí el diari El Imparcial, fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba. Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies. Fou ministre d’agricultura (1900 i 1903), però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals. Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica.