El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges. El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters. Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals. Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura. Hom explota els jaciments de guix. Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930. El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis.
El poble (455 h agl [2006]; 560 m alt.) és a l’esquerra del barranc de Carraixet. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (25 focs el 1602), que depenia d’Olocau i que pertanyia a la fillola de Sogorb. El 1525 formà, amb Marines i amb Torres, una rectoria de moriscs, i el 1723 hom edificà l’actual església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels). Pertangué als marquesos de Llanera.