Situació i presentació
El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni (15,6 km2), Aransís (25,4 km2) i Sant Salvador de Toló (49,8 km2). El terme es troba al sector meridional de la comarca. Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs (Llimiana); al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó (Isona), i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera.
El terme comprèn el poble de Gavet de la Conca, cap del municipi, els pobles de Sant Serni, Aransís i Sant Salvador de Toló que fins el 1970 eren caps dels municipis respectius. A més, hi ha el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa al sector de l’antic municipi de Sant Serni; el poble de Sant Miquel de la Vall o de Llimiana, el de Sant Martí de Barcedana i el de Sant Cristòfol de la Vall o de Llimiana, al sector de l’antic municipi d’Aransís; i el poble de Mata-solana, les caseries de Presquiró, de Perolet, de Castellnou, de la Ferreria, de Sant Vicenç de Toló (o Toló) i de Mereia (o Merea), la quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor, a l’antic municipi de Sant Salvador de Toló.
L’eix principal de comunicacions del municipi és la carretera C-13, entre Tremp i Balaguer, que a tramuntana connecta amb l’antiga comarcal C-1412, d’Isona a Tremp. Hi passa l’antic camí de ferradura que va de la Conca de Tremp a Artesa de Segre per Hostal Roig i el Pas Nou, pas que fou obert a la primeria del segle XIII pel priorat de Meià. Dalt la serra, també dita d’Aransís, paral·lela en part a aquest camí, passa una antiga carrerada de bestiar que davalla de la muntanya prop de la cova de l’Escletxa d’en Minguera en direcció a ponent i, al peu del poble d’Aransís, segueix la divisòria amb Llimiana i amb Sant Serni, vers tramuntana; en arribar la carrerada a la Pleta Negra, aquesta davalla entre el barranc d’Estanys i el de la Font Gotellera, fins arribar al riu de Conques.
El marc físic
El sector meridional del municipi de Gavet de la Conca es troba, en bona part, arrecerat pels contraforts septentrionals del Montsec de Rúbies i per les prolongacions d’aquesta serra (serra de Comiols, del Cucut i de la Campaneta). Al peu d’aquestes s’estenen les valls del riu de Conques, dels barrancs de Barcedana, i de Xércoles i les valls de llurs afluents. Al bell mig del municipi hom troba la serra de Sant Gervàs, dita també de Sant Miquel de la Vall o d’Aransís. En aquest sector les màximes altituds s’assoleixen a llevant de les partides de Guamis i la Pleta Negra (869 m). A més, cal destacar al terme el pui dels Tossalets (1.143 m) i el Capolat d’Aransís (1.136 m). Les terres més baixes del municipi són les situades a tocar de la vall de la Noguera Pallaresa, bé en l’interfluvi amb el riu de Conques al sector de les partides de l’Espona o de la Verneda, bé a la zona més cap a tramuntana, a la banda dreta del riu de Conques, en l’interfluvi amb el riu d’Abella.
La Noguera Pallaresa solca el sector de ponent del terme. El curs del riu de Conques forma en bona part el límit natural del municipi amb el terme d’Isona. Aquest riu rep per l’esquerra, dins el terme d’Isona, diversos barrancs que tenen la capçalera a les terres de Gavet de la Conca: el barranc de la Rovira, al qual desguassa el de la Ferreria, i el de Guixers, entre d’altres. Al llarg del recorregut de la vall baixa del riu de Conques, hi desguassen per l’esquerra un nombre important de barrancs que recullen les aigües dels vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs. Entre d’altres hom destaca els barrancs de la Torre, de l’Omelló, del Marquès, de Gargalló, de la Font Gotellera, d’Estanys, de Terrassa i de Roca. El curs més important que desemboca al riu de Conques és el d’Abella, que al seu torn desguassa per la dreta a llevant del poble de Gavet de la Conca. A partir d’aquest aiguabarreig el riu de Conques es coneix també amb el nom de riu de Gavet, si bé a vegades aquest nom es fa extensiu a tot el curs del riu.
Formen part del municipi de Gavet de la Conca la capçalera del barranc de Xércoles; el barranc de la Reculada que desguassa a la Noguera, al sector de la central elèctrica de Gavet; els barrancs de Mallastró, el de Puig Lliró, el de les Moles, el del Cóm, el d’Huguet, el de la Plana, el de les Masies, el dels Hortets, el del Rosor i el del Tibell, els quals formen part de la capçalera del barranc de Barcedana; i la capçalera del Riu Boix, que aigües avall del municipi desemboca al Segre.
A més d’aquests cursos hi ha un nombre important de fonts. Entre d’altres cal esmentar la font de l’Obaga, la de la Sarga, la del Bou, la de Samorrés, la de Cumó, la de l’Oriol, la de Toló, la d’Estanyé, la del Roinal, la de la Coma, la de l’Hort, la del Boix, la Font Blanca, la del Llum, les de la Roca, la Font Mentidera i la de l’Ermengol. Pel que fa a la vegetació potencial, domina el bosc de roure valencià.
La població i l’economia
Pel que fa a la població (gavetans), hom pot distinguir un període de creixement en l’antic municipi d’Aransís i que es manifesta fins al moment del primer cens modern. D’ençà d’aquesta data es constatà una reculada de la població al llarg de tota la segona meitat del segle XIX i fins l’any 1900 com a data d’una nova revifalla, si bé la població mai no tornà a assolir els censos anteriors. El 1960 els antics municipis d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni, tenien 361 h, 321 h i 284 h respectivament. La pèrdua de població fou una de les causes que portaren a aplegar aquests municipis en un. El 1970 hom censà 571 h, xifra que ha anat davallant, ja que es comptabilitzaren un total de 469 h el 1981, 369 h el 1991 i 313 h el 2001. Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà (313 h el 2005).
L’economia del terme és bàsicament agrícola i ramadera. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat), el farratge, l’olivera i els ametllers. En la ramaderia predomina sobretot la cria de bestiar oví i porcí. De les activitats primàries en deriven algunes activitats agroalimentàries, com l’elaboració de mel, pol·len i oli artesanal en el poble de Sant Miquel de la Vall. Pel que fa al sector de l’energia, la principal empresa és la central elèctrica de Gavet. És situada a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a tocar del límit septentrional de Llimiana. Les instal·lacions de la central pertanyen a l’empresa Forces Elèctriques de Catalunya (FECSA) i foren construïdes per la Canadenca l’any 1931.
El poble de Gavet de la Conca
El poble de Gavet de la Conca (421 m i 48 h el 2005) es troba a la riba esquerra del riu de Gavet, nom amb què es coneix en aquestes terres el riu de Conques. L’església parroquial és dedicada a Sant Pere. Hom fa festa major el darrer diumenge de setembre.
Prop del poble, i pel sector conegut com la Verneda, vora la Noguera Pallaresa, passa el canal de Gavet, que duu l’aigua del pantà de Talarn a la central elèctrica de Gavet. A l’interfluvi de la Noguera i el riu de Gavet hi ha les ruïnes de la capella romànica de la Mare de Déu del Pont d’Orís, destruïda en fer-se les obres de la central elèctrica.
Altres indrets del terme
Sant Serni, Fontsagrada i Terrassa
El poble de Sant Serni (667 m i 33 h el 2005), és a migdia del poble de Gavet, al vessant de ponent del serrat de la Pleta, vora del barranc de Sant Serni, el qual desguassa a la Noguera. L’església parroquial és dedicada a Sant Sadurní. La festa major és el primer cap de setmana de juliol.
L’antic municipi de Sant Serni es trobava a la part meridional de la conca de Tremp, aigua avall d’aquesta vila i comprenia les poblacions de Sant Serni, Fontsagrada i Gavet de la Conca, la caseria de Terrassa i un important nombre de masies. Formava el límit de ponent del municipi la Noguera Pallaresa, a la qual conflueix el riu de Gavet, que drena la part dreta de l’esmentada conca, anomenada Conca Dellà. El termenal meridional amb Llimiana seguia un traçat irregular, prop de la partida de la Móra. La divisòria de llevant amb Aransís seguia parcialment una antiga carrerada de bestiar que prové de la serra de Montsec a través de la vall de Barcedana i del Capolat d’Aransís. Per sobre de la Pleta Negra aquesta carrerada torçava en diagonal vers ponent cap a la partida de l’Espona i el pont d’Orís, prop del riu de Gavet. La divisòria termenal per damunt de la Pleta passava prop de les partides de la Guineu i de Planelles, travessava el riu de Conques i el d’Abella i prop del Serret de l’Aspre (489 m) trobava el termenal de tramuntana amb Vilamitjana (Tremp). El 1381 Sant Serni pertanyia al noble Arnau d’Orcau i al segle XV era lloc reial. El 1847 Madoz relata que a Sant Serni es produïa blat, ordi, civada, sègol, bastant d’oli i força vi. També s’hi collien patates, hortalisses i llegums per al consum local, una mica de seda i llana de bona qualitat. S’hi criava bestiar de llana, boví i ases. Hi havia caça abundant de perdius, conills i llebres i un molí d’oli. El comerç es reduïa a vendre als mercats d’Isona i Tremp els fruits sobrants. D’altra banda, a Gavet i Fontsagrada hi havia una mina de guix d’aprofitament comú del veïnat.
A la dreta del riu de Gavet hi ha el poble de Fontsagrada (444 m i 37 h el 2005). L’església parroquial de la Santa Fe és annexa de la de Gavet. Hom fa festa major el tercer dissabte de juliol i el primer diumenge d’octubre. Al segle XVI Fontsagrada, amb Gavet, era del comte d’Erill i el 1831 del comte d’Aranda. El 1831, dins el corregiment de Talarn, Sant Serni, amb Llimiana, era del marquès de Llo. Fins a mitjan segle XIX Gavet i Fontsagrada formaven ajuntament, però aviat s’uniren al de Sant Serni.
La caseria de Terrassa és situada als contraforts septentrionals de la serra de Sant Gervàs. A aquesta caseria pertanyen les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria.
Aransís
El poble d’Aransís (936 m i 40 h el 2005) es troba al NW del terme, sota el Capolat d’Aransís, a la dreta del barranc de Xércoles, prop de la seva capçalera. L’església parroquial de Sant Pere d’Aransís és romànica, druna nau ornamentada exteriorment amb arcuacions llombardes i absis semicircular. Ha estat modificada posteriorment amb l’afegitó d’unes capelles laterals, l’obertura d’una porta a ponent i, sobre aquesta façana, la transformació de l’espadanya en torre campanar, rectangular. S’hi venera una imatge de Sant Pere, d’art popular, amb tiara i bàcul d’orfebreria, a la qual, segons la tradició, s’atribueixen accions miraculoses.
Als afores del poble, a la seva part més baixa, hi ha la capella romànica de Sant Fruitós, d’una sola nau coberta amb volta de canó. L’església, sense cap mena d’ornamentació, fou reformada l’any 1896. Madoz esmenta en la seva descripció sobre Aransís dos masos o cases d’estiueig: la Torre del Marquès i la Torre del Feliu. La primera té una capella d’època moderna dedicada a sant Antoni de Pàdua. Hom fa festa major el segon diumenge d’agost i el darrer cap de setmana d’octubre.
L’antic municipi d’Aransís era situat a la part meridional de la Conca de Tremp, entre el riu de Conques i el barranc de Barcedana, a migdia, prop del termenal amb Llimiana. El municipi comprenia part de la capçalera de la vall de Barcedana, amb el bloc central de la serra de Sant Gervàs o de Sant Miquel de la Vall, que configura la susdita vall de Barcedana al NE i, ensems, la separa de la vall del riu de Conques. Aquest municipi comprenia els pobles de Sant Miquel de la Vall, Sant Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana, tots ells encarats a la vall de Barcedana i el poble d’Aransís, situat a l’altre vessant a la capçalera del barranc de Xércoles, que s’obre a la Noguera. Enaquest sector cal destacar les partides dels Murridors i de Carnestoltes. A la segona meitat del segle XIV Aransís pertanyia als Orcau i al segle XVII passà al comte d’Erill. L’any 1831 pertanyia a la senyoria del comte d’Aranda.
Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall
Enfilat al serrat d’Aransís, dominant la vall de Barcedana, hi ha el poble de Sant Miquel de la Vall (34 h el 2005) o de Llimiana. Canvià el seu nom el 1937 pel de la Vall del Montsec. El poble és situat a 845 m d’altitud, entre dos petits barrancs, a l’W del municipi. L’església parroquial de Sant Miquel és dmorigen romànic. La festa major es fa el primer diumenge de setembre.
Ignasi M. Puig i Ferraté identificà el poble amb el que el 996 és documentat com a Sancti Michaelis de Casis i que aleshores pertanyia ja al monestir de Gerri de la Sal. No se sap quan deixà de pertànyer a Gerri, però des del segle XIV i fins a la desamortització el poble de Sant Miquel de la Vall fou de la senyoria del monestir de Santa Maria de Meià. El 1860 era inclòs en el municipi d’Aransís, mentre que el 1847 Madoz el descriu dins el terme de Llimiana. En aquells moments hi havia un molí d’oli. A la primeria del segle XX el poble donà nom al municipi, que s’anomenava de Sant Miquel de la Vall i incloïa Aransís, que era la població més important, Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall.
Sobre el poble hi ha les ruïnes del que era l’antic poble i les del castell de Sant Miquel de la Vall, anomenat també castell de Sant Gervàs. El castell forma un clos murallat defensat a la part més alta per una torre circular, avui migpartida per un llamp, i una bestorre semicircular. A la part inferior del recinte hi ha les restes de la capella del castell, dedicada també a Sant Gervàs, d’una nau capçada per un absis semicircular. Entre el castell, a la part més alta, i l’església s’esglaonen les cases, totes d’una sola planta. Hi ha també les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria, un edifici romànic del segle XII, d’una sola nau rectangular i un absis de planta semicircular. Sembla que des del segle XIV el poble antic de Sant Miquel de la Vall era abandonat. Aquest poblat fortificat pot considerar-se prototip dbun assentament rural, típic dels segles XI-XII.Tota aquesta estructura descrita s’ha pogut exhumar, ja que era totalment colgada per runa i vegetació, gràcies a l’excavació que hi començà el 1978 l’historiador Manuel Riu.
Vora el castell, a uns 200 m en direcció a llevant, hi ha l’església romànica de Sant Gervàs, antigament dedicada a Sant Gervasi i Sant Protasi. Sembla que fou la primitiva capella del castell, anterior a la que hi ha dins el recinte. D’una nau capçada per un absis semicircular, a la part inferior d’aquest apareix un aparell característic del segle XI, mentre que les filades superiors de l’absis pertanyen ja a un segle XII avançat. Té una capella adossada, probablement del segle XIV. A l’interior, l’església és decorada amb pintures barroques. Al costat seu hi ha un edifici, aixecat sobre unes arcades a la part inferior, que sembla del segle XVIII. Prop del barranc de Puig Lliró, hi ha les restes de l’església romànica de Sant Alís.
El poble de Sant Martí de Barcedana (746 m i 32 h, 2005) es situa als vessants meridionals de la serra dels Obacs, a l’W del terme. En origen, i encara a la primera meitat del segle XIII, el lloc pertangué a Gerri i posteriorment al priorat de Santa Maria de Meià. A Can Roca, casa de pagès habilitada com a establiment d’allotjament, hi ha una capella dedicada a sant Francesc d’Assís.
El poble de Sant Cristòfol de la Vall (15 h, 2005) o de Llimiana (732 m), es troba al sud de la serra de la vall de Llimina. Té l’església de Sant Cristòfol, sufragània de la de Llimiana.
Sant Salvador de Toló i Sant Vicenç de Toló
El poble de Sant Salvador de Toló (787 m i 60 h, 2005) és al vessant septentrional de la serra de la Campaneta, on neix el barranc de Canalís, afluent per l’esquerra del riu de Conques. L’església parroquial de Sant Salvador de Toló té el portal de mig punt adovellat i un campanar de torre, de planta quadrada. Aquesta església és esmentada el 1097 en la butlla atorgada per Urbà II a la canònica de Santa Maria de Solsona. Això no obstant, el 1163 el bisbe d’Urgell retenia, de jurisdicció episcopal íntegrament, l’església de Sant Salvador de Toló. La festa major s’escau el primer cap de setmana d’agost.
L’antic municipi de Sant Salvador de Toló, que el 1937 canvià el seu nom pel de Toló, era situat a l’extrem SE de la Conca de Tremp. Aquest municipi s’estenia al vessant NE del Montsec de Rúbies i per les seves prolongacions, les serres de Comiols, del Cucut i de la Campaneta. Des del congost del Pas Nou, a migdia, el terme arribava a tramuntana fins al riu de Conques. A mitjans del segle XIX es conreava una quarta part d’aquestes terres, de la qual una meitat era plantada de vinya, oliveres i fruiters. Es produïa blat, civada, ordi, vi, oli, patates, fruites, llegums, poca seda i llana. Es criava bestiar de llana, cabrum i bestiar porcí i es caçaven conills, perdius i llebres. La indústria era representada per tres telers de lli, tres molins fariners i un trull.
La caseria de Sant Vicenç de Toló es troba a la capçalera del riu de Conques. Dalt la serra de la Campaneta, hi ha les restes de l’antic castell de Toló, amb l’església de Sant Vicenç de Toló, situada al mig de l’esplanada del cim, que havia estat l’antiga parròquia del terme. Havia estat conservada la part inferior d’un bell campanar de torre, romànic, ornamentat amb arcuacions llombardes i, sota mateix, un fris de dents de serra. En resta un mur proper amb una finestra de mig punt.
Joan Coromines inclou el topònim Toló dins una llista de noms que s’expliquen per una arrel ibèrica: Tol. El terme del castell de Toló és documentat a partir del 1055 en relació amb els límits dels termes d’altres castells propers, com el de Biscarri i els de Mur i Llimiana. A la part de tramuntana del Montsec de Rúbies, en la seva prolongació a la serra de la Campaneta, el castell de Toló formà part de les possessions de domini del comtat d’Urgell, en conveni amb el de Pallars, encomanades al capitost Arnau Mir de Tost. Així, el 1058, Ermengol III d’Urgell cedí els seus drets sobre el castell de Toló al cavaller de Tost. Tanmateix, el domini superior pertanyia als comtes de Barcelona, puix que el 1067 la comtessa Sança d’Urgell, vídua del comte Ermengol III, donà reconeixement de la senyoria dels castells de Conques, Toló, Santa Linya i altres als comtes barcelonins Ramon i Almodis. Pel seu testament del 1071, Arnau Mir de Tost llegà el castell de Toló al seu nebot Arnau i a la seva filla Valença, casada amb Ramon V de Pallars Jussà. El castell de Toló pervingué posteriorment als vescomtes de Vilamur. Els Vilamur, títol des del 1386 vinculat als Cardona, posseïren el lloc de Sant Salvador de Toló fins a l’extinció de les senyories.
Mata-solana, Mereia, Perolet, Castellnou, Presquiró i la Ferreria
A la capçalera del barranc de Barcedana hi ha el poble de Mata-solana (9 h, 2005) a ponent del terme, amb una capella dedicada a sant Roc. En un coll entre el Montsec i les seves prolongacions, la serra de la Campaneta i la de Comiols, on neix, per una banda, el barranc de Barcedana, i per l’altra el Riu Boix, hi ha Hostal Roig o Roi. És situat al camí que duia a Vilanova de Meià pel Pas Nou, obert al segle XIII pels monjos del priorat de Meià. Hostal Roig és una fortificació situada dalt d’un penyal, amb la base d’una torre rodona. Prop del poble hi ha la Cova Negra de Mata-solana i la cova del Gel, d’interès espeleològic, i prop d’Hostal Roig hi ha restes d’una capella romànica dedicada a Santa Anna, un edifici d’una sola nau. El lloc, que sembla que també és conegut pel nom de Montllobar, potser es pot relacionar amb l’antic lloc de Montllor, documentat el 1359 prop de Toló, o bé es podria identificar amb el lloc on hi hagué el petit monestir de Sant Privat de Montllor, que era una cel·la de Gerri al segle X, esmentada en dos documents, una mica suspectes, pels quals el comte Isarn de Pallars n’hauria fet donació al monestir de Gerri entre els anys 939 i 953.
La caseria de Mereia és situada sota l’obaga de la serra de Comiols. Hom hi troba la capella de Sant Jaume, amb el portal adovellat. La caseria de Perolet és al vessant de llevant de la serra de la Campaneta; hi ha la capella de Sant Joan Baptista de Cal Ventureta. A la caseria de Castellnou, al vessant de la serra de la Campaneta, més a tramuntana, hi ha restes de l’absis romànic de l’antiga capella de Sant Llorenç. A Cal Cavaller hi ha també la capella de Sant Llorenç.
Vora la capçalera del barranc de la Rovira, al clot d’en Bou, a llevant del terme, hi ha l’antiga caseria de Presquiró, on es troben les restes de la capella romànica de Sant Isidre. Més a ponent, vora el barranc de la Ferreria, que aflueix al de la Rovira, hi ha l’antiga caseria de la Ferreria, amb la capella de Santa Margarida.
Santa Maria de Bonrepòs i els masos
Al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols, se situa el santuari i antic priorat premonstratès de Santa Maria de Bonrepòs. El 1205 el priorat fou donat a Bellpuig de les Avellanes, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hostaleria annexa. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratès de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat. El títol de prior de Bonrepòs recaigué fins al segle XVIII en un canonge de Bellpuig. L’antic priorat es convertí en una gran masia, amb explotació agrícola, al centre de la quadra de Bonrepòs. Aquesta masia és construïda en part sobre l’església romànica, d’una nau i absis semicircular; es conserva a més la base d’una absidiola. S’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII i de tradició romànica. Per la Segona Pasqua s’hi fa un popular aplec.
Sota l’antic monestir de Bonrepòs hi ha l’antiga caseria del Mas de Guillem. De la capella que hi havia dedicada a Sant Miquel gairebé no resten vestigis. La diversificació del poblament també es fa palesa en l’important nombre de masos i cases que hom troba documentats arreu de les terres del municipi; molts d’aquests es troben en estat d’abandó i altres han desaparegut. A les terres de l’antic municipi de Sant Serni, és a dir, a l’actual sector de tramuntana del terme de Gavet, hi ha documentats el Mas del Coll, del Collet, de Francisco, de Joana, del Xic, del Magrer, del Menor, del Retor, del Ramó i del Torner i les palleres del Coix, del Collet, del Magrer i de Miquel. En aquestes terres hi ha també la Casa del Masover i el Mas Gener. A les terres del sector d’Aransís hi havia els masos de Benetó, de Gassol, de Gironí, de Genís, del Baró, de l’Estudiant, del Ros, de Lleners, de Llessui, de Llóis, del Lloguetó i de Regany, el molí fariner de Feliu, alguns pallers i cabanes de bestiar, la caseria de la Rebolla i la cova de l’Escletxa d’en Coma.
Les restes arqueològiques
Hom ha fet diverses troballes prehistòriques: a la cova dels Mosquits, a la serra del Cucut, sobre de Can Corralot, s’ha trobat material de bronze (botons piramidals i ceràmiques). Vora el poble de Mata-solana, a la riba esquerra del barranc de Barcedana, hi ha la Cova Negra, amb tres estrats d’enterraments d’urnes, superposats; a la també dita Cova Negra o Espluga Negra, al SW d’aquest poble, aparegueren ganivets de sílex, un motlle d’arenosa per a agulles de bronze i altres materials. I a la cova d’en Guerra, a llevant del mateix poble, hom ha trobat ceràmica prehistòrica. Hi ha un obrador de sílex, dit d’Hostal Roig, a la meitat del camí que d’aquest lloc mena a la Portella Blanca i a Rubies.
A la caseria de Perolet es va trobar una valuosa inscripció romana, ja traslladada al priorat de Bonrepòs durant el segle XVIII i que és conservada al Museu Arqueològic de Catalunya. Es tracta d’un epígraf dedicat a L. Aemilius Paternus, membre de rang eqüestre d’una ben coneguda i molt important família de l’aristocràcia municipal d’Aeso i militar professional de brillantíssima carrera, el qual fou condecorat en tres ocasions per ltemperador Trajà.