Greument ferit (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra: Sous Verdun (1916), Nuits de guerre (1917) i La boue (1921). Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de “naturalisme optimista”: Raboliot (1925, premi Goncourt), i Marcheloup (1934); però també ambientà obres a l’Àfrica i el Canadà: Eva Charlebois (1944). Ingressà en l’Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu des del 1958 fins al 1973. És autor també d’un cicle animalístic: Tendre bestiaire (1969), Bestiaire enchanté (1970) i Bestiaire sans oubli (1971); de la novel·la Lorelei (1978) i de l’autobiografia Trente mille jours (1981).
Maurice Genevoix
© Fototeca.cat
Escriptor francès.