Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes. Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte (1798) i a Portugal (1808). Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia. Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques (investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc) i a la publicació d’articles i llibres, entre els quals es destaquen Philosophie anatomique (1818-22, en dos volums), Principes de philosophie zoologique (1830) i Études progressives d’un naturaliste (1835), on exposà la teoria de l’existència d’un pla general d’organització en tots els animals, teoria que no fou compartida pel seu antic col·laborador Cuvier, amb qui sostingué una abrandada polèmica (1830-32). Algunes de les seves observacions i doctrines foren recollides per Darwin.