i Ger | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ger

Municipi
Baixa Cerdanya

Sumari de l’article

Ger
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
450 h
[2009]
Extensió: 
33 km2

Situació i presentació

És situat a la Solana, a la dreta del Segre. S'estén pel vessant meridional de Puigpedrós (2 914 m), quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta (Alta Cerdanya), i pels del Pedró de la Tossa (2 695 m) i Puigfarinós (2 594 m), al N i ja fora del terme. Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà. També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que arriba fins al Segre. A llevant, Ger limita amb Guils de Cerdanya pel Roc Colom, el serrat de la Baga i, també, més al S, per les Roques Feres i els vessants de ponent del Puig Peransau; després, termeneja amb Bolvir per la Serra Boledosa, el cap de Tos, la devesa de la Canal i les ruïnes de l’antic poble d’Altejó o del Tejó. A la part meridional, el terme limita amb els de Das i Urtx.

El municipi inclou tota la conca del riu de Ger, que neix sota el Roc Roig (2 227 m). Els seus dos braços principals, els torrents de Coforns i de Montmalús, s’ajunten al cap de municipi i formen el riu de Ger pròpiament dit, que desguassa al Segre dins el terme, aigua avall del Molí de Ger. El municipi és drenat també pel torrent de Saga i pel Segre, al S, i comprèn fins i tot una petita part de la riba esquerra del riu. A tramuntana el terme integra, a més, la capçalera del torrent del Tarterès, emissari de l’estany de Guils, que recull les aigües de Coma Ermada, oberta sota i al S de Puigfarinós.

El municipi comprèn, a més del poble de Ger, que n'és el cap, el llogaret de Gréixer, la caseria de Saga, el barri de Sant Pere, les urbanitzacions de la Devesa de Saga, la Pleta de Saga, el Molí de Ger i la Pleta de Bolvir, i els despoblats d’Altejó, Montmalús i Niula.

La carretera N-260, de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, travessa el municipi per la part meridional; al poble de Ger surt una carretera local que porta a Meranges, a 2 km de la qual hi ha una bifurcació que mena en 1 km a Gréixer i en 4 a Montmalús. Al N, una pista forestal provinent de Guils travessa el terme d’E a W, com el sender GR-11, vers el refugi de Malniu i l’Estany Sec, ja al terme de Meranges.

El lloc de Ger ( Geri ) és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell i la vila de Ger s’esmenta el 924.

La població i l'economia

A Ger i al seu terme (excepte Saga que fogatjava a part) el 1365 hi havia 17 focs, els mateixos que, després d’una minva a la fi del segle XIV (el 1380 només n'hi havia 10), hi havia el 1583. La població ( gerins ), ja a partir d’aleshores, començà a augmentar: 38 focs el 1595, 230 h el 1718 i 617 h el 1778. Al segle següent, bé que baixà un xic (402 h el 1842), es mantingué per regla general en una xifra relativament alta (631 h el 1857 i 592 h el 1887). Després anà minvant progressivament i amb alguna oscil·lació: 552 h el 1900, 502 h el 1910, 520 h el 1920, 444 h el 1940, 457 h el 1950, 428 h el 1960, 312 h el 1970, 264 h el 1981 i 251 h el 1986. A partir del cens del 1991, que registrava 278 h, s’aprecià un lleuger augment: el 2001 tenia 373 h i el 2005 433 h.

La major part del terme, tot el sector septentrional, muntanyós, és cobert de bosc de pins i de pastures. La plana meridional s’aprofita principalment per als conreus de regadiu. L’aigua de la séquia de Cerdanya, derivada del riu d’Aravó, i també una xarxa de canals reguen l’extensió de prats fins a les voreres del Segre. Les pastures permanents ocupen pràcticament tota la superfície agrària útil. En les terres llaurades destaquen els cereals (sobretot blat), les patates i el farratge. La ramaderia és una activitat molt important, dedicada especialment a la cria de bestiar boví, oví, i, amb menor nombre de caps, cavalls, conilles mares i bestiar porcí.

La indústria és representada per algunes petites manufactures del ram de l’alimentació, de la fusta, del metall i de la construcció. Abans havia tingut una certa importància la fabricació menestral de mitges i mitjons, a l’època que aquesta indústria era florent arreu de la Cerdanya.

El municipi disposa de serveis mèdics i d’ensenyament bàsics, i d’instal·lacions esportives. El turisme, com en altres municipis cerdans, ha transformat notablement alguns sectors del terme, on s’han construït nombroses cases de segona residència. Al pla de la Mànega hi ha el refugi forestal de la Feixa, i al pla dels Pastors, el refugi forestal de la Cabanella.

El poble de Ger

El poble de Ger és situat a 1 135 m d’altitud, arredossat a la muntanya i mirant l’ampli planell. El 2001 tenia 321 h. L’església parroquial de Santa Coloma és d’origen romànic, bé que ha sofert moltes modificacions. El portal de migdia té aplicat un bon treball de ferramenta. Procedent d’aquesta església es conserva avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya una talla romànica de la Mare de Déu (segle XII).

Prop del poble, al NW, hi ha el barri de Sant Pere, on hi ha les ruïnes de l’antiga capella de Sant Pere de Ger. És documentat que el 965 en aquesta capella, vora l’antiga Strata Francisca , hi havia una petita comunitat de clergues. L’any 978 el comte Borrell, d’Urgell i Cerdanya, la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles, monestir al qual encara pertanyia el 1268, aleshores ja sense comunitat. Tanmateix, les restes que ens han pervingut de l’edifici semblen d’època moderna.

El poble celebra la festa major al juny, la festa major del Roser al setembre, i al novembre hom pot assistir a la Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya. Al final de desembre se celebra la festa petita de Santa Coloma, patrona del poble.

Altres indrets del terme

Al NW de Ger, i també vora la carretera comarcal, però a l’altra banda, hi ha la caseria de Saga (1 100 m), on hi havia 12 h el 2001. Al segle X el monestir de Cuixà hi tenia un alou (cal consignar, d’altra banda, que el lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell). Saga pervingué a la família dels cavallers de Saga , les possessions dels quals arribaren fins a Arànser, i dels Saga passà als Oms per enllaços familiars. El 1372, Berenguer d’Oms vengué el lloc al monestir de Canigó, que posseí l’indret fins a l’extinció de les senyories. L’església parroquial de Santa Eugènia de Saga és un edifici romànic d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb portal a migdia, format per quatre arquivoltes en degradació, la primera de les quals és decorada amb figures de traç ingenu. Els capitells són decorats amb motius zoomòrfics i vegetals. L’antiga capella de Sant Joan de Saga, que era situada sobre un turonet entre el caminal i un camp de Cal Morull, fou destruïda pels francesos el 1793 i la imatge fou venuda a un antiquari l’any 1900. Hom celebra la festa de Santa Eugènia pel setembre.

Prop de Saga hi ha dues urbanitzacions que deixen palesa la importància del turisme al terme. La Devesa de Saga, amb 19 h el 2001, es localitza en direcció al poble de Ger i és pràcticament connectada a aquest nucli, i la Pleta de Saga, que tenia 36 h empadronats, s’estén en direcció a Puigcerdà.

El poble de Gréixer (1 350 m d’altitud i 40 h el 2001) és situat a mitja costa de la solana, al camí entre Ger i Meranges. L’església parroquial de Sant Climent de Gréixer és sufragània de la d’All (Isòvol). D’origen romànic, l’absis va ser modificat i el campanar de torre és posterior; a la façana de migdia hi ha el portal, ornat amb unes petites testes i boles i amb ferramenta antiga. En procedeix un frontal d’altar romànic que, dedicat al Salvador i als apòstols, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Hom celebra la festa major al juny.

Al N de Gréixer, a la dreta del torrent de Montmalús, hi ha el despoblat de Montmalús. El llogaret de Niula, avui també despoblat però que encara tenia 2 h el 1960, és situat al NE de Ger, a l’esquerra del torrent de Coforns. A llevant de Niula, comunicat amb aquest lloc per un antic camí, hi ha el despoblat d’Altejó o del Tejó, al límit amb Bolvir; fins al segle XIX hi hagué encara un mas.

El Molí de Ger amb 4 h empadronats el 2001 i la Pleta de Bolvir amb 1 h, completen els nuclis de població del terme.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...