Deixeble de J.L. David. Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica ( L’Amor i Psique, 1798; Musée du Louvre, París) com romàntica ( Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël), i quant a la seva clientela. Treballà tant per a la Convenció (ajudant David) com per al consolat i l’Imperi (decoració de la Malmaison; Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison; Austerlitz , 1810) i per a la Restauració (pintor de cambra de Lluís XVIII). Fou un bon retratista; hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme Récamier (1802; Musée Carnavalet, París), La comtessa Regnault, El pintor Isabey i la seva filla i Mme Visconti (1810). Conreà la pintura d’història, sense gaire encert: Entrada d’Enric IV a París (1817) i Coronació de Carles X (1827).
Detall del retrat de Mme Récamier (1802), de François Gérard (Musée Carnavalet, París)
© Corel Professional Photos
Pintor francès.