Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar. Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona (1952). El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66).