OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Patrick Gifreu

Disseny i arts gràfiques    Educació    Literatura
ensenyament enseny, literatura lit i dibuix dib
Escriptor i dibuixant.
Perpinyà, Rosselló, 25 de març de 1952

Mestre de professió, ha col·laborat en L’Indépendant i les revistes Doc(k)s, 4 taxis, Tam-Tam, Commonpress i El Punt, entre altres. Ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador. Ha publicat les narracions Tor Vabel (1979, premi La Selva del Camp de narrativa), Hava (1981), Autoplàstia del cargol tocat pel bolet (1988) i L’Arca de Noesi (1993), els reculls de poesia Fang tou (1976), Falsa alarma (1979) i Telediari (1980) i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations, Quadrícula (1979), Ics (1982, premi Líopez Picó de poesia), Teoria de les Ics (1991), Via dels ossos (2002, Premi Rosa Leveroni de Cadaqués), La seda d’un so (2004, Premi Vicent Andrés Estellés 2003) i Barcelone sans date/Barcelona sense data, (2004).

És també autor d’articles i assaigs centrats en la figura de Dalí, especialment el vessant que el connecta amb el món cultural català: Dalí, un manifest ultralocal (1996); Gaudí, la glòria del gran arquitecte (2003) i L’univers convergeix a l’estació de Perpinyà, però encara no he trobat ningú per guardar-me la mula (2004).

És notable també el seu vessant de traductor de clàssics catalans medievals al francès actual (Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Isabel de Villens i, sobretot, Ramon Llull), des de les Éditions de la Merci de Perpinyà (2008), editorial de la qual és un dels principals impulsors.

Llegir més...