OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Gijón

Xixón (ast)
Municipi
Espanya
Xixón (ast)
La ciutat de Gijón, amb l’església de sant Pere en primer terme
Hernán Piñera (CC BY-SA 2.0)
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo, al centre de l’ampla badia del mateix nom.
Població: 
277.198 h
[est. 2010]

És uns dels centres i dels ports més actius del litoral cantàbric. El nucli antic s’aixecava sobre una espècie d’illot; començà a créixer vers el segle XVII, superà el clos murallat i s’expandí per les terres pantanoses que l’envoltaven; però al segle XX el creixement i l’expansió s’acceleraren (el 1900 tenia 47.544 h), mercès al port d’El Musel, construït el 1892 i dedicat a l’exportació del carbó. Ensems amb l’activitat portuària es desenvoluparen importants indústries, principalment del ram de la metal·lúrgia i la siderúrgia (ENSIDESA): construccions navals, fabricació de motocicletes, indústries alimentàries (conserves de peix i derivades de la llet), fàbriques de pisa i de vidre, de paper i tèxtils.

Antiga població romana, de la qual resten vestigis, fou ocupada pels musulmans (segle VIII) i fou objecte dels atacs dels normands (segle IX). Tingué un paper important en les lluites d’Enric de Trastàmara i del seu fill Alfons, comte de Noreña, contra els reis castellans Pere I, Joan I i Enric III. Als segles XVI-XVIII fou millorat el port, que Carles III autoritzà a comerciar amb Amèrica (1765). Jovellanos hi establí l’Instituto Asturiano (1794), un dels primers centres d’ensenyament tècnic de la península Ibèrica. Els darrers decennis del segle XIX Gijón, fins aleshores marinera i mercantil, s’industrialitzà. Participà en la revolta d’octubre del 1934, i pel juliol del 1936 féu costat al govern republicà i obligà la guarnició a capitular; fou conquerida per les tropes de Franco per l’octubre del 1937. Entre els monuments de la ciutat cal destacar el palau Valdés, d’estil barroc.

Llegir més...