Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres. Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja, comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación. Essent diputat de la generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota el títol genèric de Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña (Lleida 1616), dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, al govern de les ciutats i al braç eclesiàstic: hi reivindicava, entre altres punts, una plena participació de la petita noblesa rural en la vida política del país i hi propugnava una política econòmica d’acord amb els interessos dels terratinents de l’oest català, oposada, per tant, als dels mercaders i industrials de l’est, especialment de Barcelona. Escriví un tractat d'Agricultura práctica (Barcelona 1626).