El 1959 publicà Compañeros de viaje, que s’inscriu dins l’anomenada poesia social; de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus (1965), Moralidades (1966), Poemas póstumos (1968), Las personas del verbo (1975) i El pie de la letra (1980). Com a crític publicà Cántico: el mundo y la poesía de J. Guillén (1960) i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica (1955). Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo (1974), on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació intel·lectual dels anys cinquanta, completat amb la publicació pòstuma de Retrato del artista en 1956 (1991).