OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Antoni de Gimbernat i Arboç

Medicina
Antoni de Gimbernat i Arboç
© Fototeca.cat
cirurgia cir
Cirurgià.
Cambrils, Baix Camp, 1734 — Madrid, 1816

Estudià filosofia a Cervera i el 1756 passà al Colegio de Cirugía de Cadis, on fou deixeble de Pere Virgili, aleshores director del col·legi. El 1763 passà al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, on ocupà la càtedra d’anatomia, i poc temps després la direcció. Treballà també a l’Hospital de la Santa Creu, del qual fou igualment director. Fou pensionat pel govern de Carles III per visitar, juntament amb Marià Ribes, París (1774-77), Londres (1777), Edimburg i Amsterdam (1778). A Londres estudià amb W. Saunders i amb John Hunter, en la classe del qual intervingué per donar a conèixer la veritable estructura de l’arc crural i la manera correcta d’efectuar les operacions d’hèrnia crural, aportacions que Hunter adoptà, convençut, i anomenà l’operació, des d’aleshores, operació de Gimbernat , i el plec fibrós del canal crural descobert per Gimbernat, lligament de Gimbernat , terminologia anatòmica que hom conserva a tot el món. De tornada a la península Ibèrica (1778), Ribes i Gimbernat foren encarregats d’organitzar el Colegio de Cirugía Médica de Madrid, que Gimbernat inaugurà (1787) amb la seva Disertación inaugural sobre el recto uso de las suturas. Poc temps després publicà el seu Nuevo método de operar en la hernia crural (1793), traduït al francès, l’anglès i l’alemany. Al Colegio de Cirugía de Madrid, creà un important museu anatòmic. El 1790 li fou concedit el títol de noble i li fou encarregada la reorganització del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Perfeccionà un gran nombre d’instruments de cirurgia i en creà de nous, com l’anomenat anell ocular , que li permetia d’operar les cataractes amb una gran celeritat. El 1799 assolí que fos acceptada la unificació dels estudis de medicina i de cirurgia (aquests eren tinguts per inferiors), però la protesta de la classe mèdica la deixà sense efectes pràctics. Carles IV el nomenà primer cirurgià de cambra de la cort i més tard alcalde de la junta governativa dels col·legis de cirurgia. El 1802 publicà Disertación sobre las úlceras de los ojos que interesan la córnea transparente. Deixà un gran nombre d’observacions clíniques manuscrites, així com informes sobre l’organització d’estudis de cirurgia. El 1879 fou inclòs en la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona.

Col·laboració: 
RoA

Llegir més...