i Andrés Giménez Soler | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Andrés Giménez Soler

Historiografia
història hist
Historiador.
Saragossa, 1869 — Saragossa, 1938

Es llicencià a Saragossa el 1890 i es doctorà a Madrid el 1891. Ingressà al cos d’arxivers el 1893 i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on actuà fins el 1905. Després fou catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla i a Saragossa. La seva tesi doctoral, El poder judicial en la Corona de Aragón , fou publicada el 1901; una altra de les seves obres importants és La Corona de Aragón y Granada (1909). Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1899. Publicà diversos estudis, especialment sobre les relacions entre la corona catalanoaragonesa i els estats musulmans, i el manual La edad media en la Corona de Aragón (1930). En aquesta obra i en un estudi posterior (1931) titllà d’apòcrifs el Llibre dels ferits d’armes de Catalunya , atribuït a Bernat Boades, i La fi del comte d’Urgell . El seu apassionament anticatalà fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments. Fou governador civil de Girona el 1918.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...