De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional. També es dedicà a la pintura.
Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, L’amor infinit (1935), Barraques de Montjuïc (1936), Demà comença la vida (estr. 1936), La inútil veritat (estr. 1936) i Els desheretats (estr. 1938), algunes de to social.
Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan: El moliner invisible (1936), Poemes de raval (1938), L’íntim recés (1947, amb peu d’impremta del 1937), Festeig (1938), Les ales dels àngels (1948) i L’enyor perdurable (1949).
Durant la guerra civil també publicà el volum Dolor de la guerra (1937), exemple del compromís antifeixista de l’autor, i col·laborà en les publicacions Moments, Amic, Meridià i Catalans!. El 1937 fundà i participà activament en el grup literari Oasi i el 1938 creà Edicions Oasi. El 1939 fou perseguit i empresonat. Caigué malalt de tuberculosi, però continuà publicant i vinculat a grups literaris.