Fill d’un català. El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires. Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla. Autor de ballets, com Estancia (1952), simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra (1957), la Cantata para América mágica (1960) per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra (1963) i les òperes Don Rodrigo (1964), Bomarzo (1967) i Beatrix Cenci (1971).