El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts. A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt; és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos (Rue de la Cité, Grand Rue). Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives. Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional; és seu de diversos organismes internacionals com la GATT (des del 1994 Organització Mundial de Comerç), EFTA, serveis europeus de l’ONU, centre europeu de recerques nuclears, etc. És un centre financer de primer ordre. La indústria és diversificada: rellotges, joieria, instruments científics, maquinària elèctrica, indústria química, alimentària i de la confecció. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Université de Genève, fundada el 1559.
Entre els monuments principals es destaquen les esglésies de Sant Pere —la catedral (s. VI), reconstruïda als s. XII-XIII i amb la façana completada el s. XVIII—, de Santa Maria Magdalena (s. XIV-XV) i de Sant Gervasi (s. XV), el palau Turrettini (1620), el de justícia (1707-12), el del Rath (s.