i província de Girona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

província de Girona

Catalunya
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
Població: 
747.782 h
[2009]
Extensió: 
5.886 km2

És dividida en sis partits judicials i 235 municipis (1981). La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors: la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya) i la del 1821 (que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser), aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions (exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon), però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823. La província del 1833 inclou el Gironès, el Baix Empordà, l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva (llevat de Fogars de Tordera), el Ripollès (llevat de Sant Quirze de Besora i de Santa Maria de Besora) i la Baixa Cerdanya (llevat de la Batllia de Bellver i del Baridà), a més de Viladrau i Espinelves, d’Osona. El 1834 fou dividida en els partits judicials de Girona, la Bisbal d’Empordà, Figueres, Olot, Santa Coloma de Farners i Ribes de Freser (traslladat el 1862 a Puigcerdà).

Llegir més...