vegueria de Girona

Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creada a la fi del s. XII.

El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac. A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià. A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s. XIV a la vegueria d’Osona. Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú, que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus, bé que amb autonomia administrativa. A partir del 1716 esdevingué corregiment de Girona. El 1718 comptava amb 43. 878 h.