El terme és accidentat a llevant pels contraforts de la mola dels Escolapis i de la serra Peranxisa i, a ponent, per diversos turons que culminen a 443 m alt. (Miravalència). L’agricultura, predominantment de secà, és dedicada a garrofers (1 735 ha), vinya (1 250 ha), oliveres (200 ha), cereals (178 ha), ametllers i llegums. Al regadiu (153 ha), que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals, blat de moro, alfals, hortalisses i tabac. Hi ha avicultura i agricultura. Les activitats industrials es limiten a serradores i forns de calç. Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la seva població gràcies a la proximitat de zones industrials (Xest, Xiva) i al desenvolupament de l’estiueig. El poble (1 776 h agl i 40 h diss [1981]; 266 m alt.), a la carretera de Xiva a la Ribera de Xúquer, té l’origen en una alqueria islàmica. L’actual església parroquial (Sant Pere) fou construïda a partir del 1835; fou erigida en parròquia el 1574. Lloc de moriscs (22 focs el 1602) dependent de Xiva, de la fillola de Bunyol, restà despoblat a l’expulsió, i els marquesos d’Aitona, senyors del lloc, donaren nova carta de poblament el 1610. Al NE del terme hi ha el mas dels Escolapis, que fou seminari menor en 1915-60.