El seu fill, Ramon Godó i Mas (Valldellou 1742 — Igualada 1813), passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo (Igualada 1777 — 1830), fou fabricant d’indianes. Fills seus foren Leopold Godó i Llucià, diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià, alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià (Igualada 1801 — 1865), fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó, participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó. Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí, fou també alcalde d’Igualada.
Fills de Ramon Godó i Llucià foren Carles Godó i Pié (Igualada 1834 — Teià, Maresme 1897) i Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 21 de febrer de 1839 — Barcelona 1894). Ambdós germans decidiren d’instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc temps després es traslladaren a Bilbao i establiren una casa de comissió i, més tard, una altra a Oviedo; liquidades totes dues arran de la guerra civil Carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, que es desenvolupà de tal manera, que hagueren de crear-ne una altra de teixits de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898. La dels filats continuà amb el nom de Godó i Trias SA, amb factories a l’Hospitalet de Llobregat i Sant Feliu de Guíxols (tancades durant la crisi tèxtil dels anys setanta). Membres actius del partit liberal de Sagasta, ambdós foren alcaldes d’Igualada i diputats per la mateixa ciutat. Bartomeu fou també regidor de Barcelona. El 1881, i per sostenir el partit liberal, fundaren el diari La Vanguardia, el qual rebé un gran impuls en fer-se’n càrrec, el 1897, el fill de Carles Godó i Pié, Ramon de Godó i Lallana (Bilbao 1864 — Barcelona 1931), el qual també fou diputat per Igualada (1898-1905) i fundà la Paperera Godó, per poder-se fornir del paper necessari per al periòdic. El 1916 fou creat comte de Godó. El seu fill, Carles de Godó i Valls (Barcelona 1899 — 1987), amplià enormement la seva participació en empreses periodístiques. Fou procurador a corts per designació directa del cap de l’estat i president del Servei Comercial del Jute Tèxtil i de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. El seu fill, Xavier de Godó i Muntanyola manté aquesta línia empresarial activa.