Vincent Willem van Gogh

Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de l’Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París (1869-76). Féu de mestre i predicador a Ramsgate (1876) i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam (1877). Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica (1878). Residí a Brussel·les (1880), Etten (1881), l’Haia (1882), Nuenen (1883-85), Anvers (1885) i París (1886-88), on conegué P. Gauguin, E. Bernard i alguns impressionistes. Anà a Arle (1888). Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren. Això provocà que, en una rauxa que el portà a tallar-se una orella, Gauguin l’abandonés després de passar amb ell dos mesos. Sempre protegit pel seu germà Theo, amb qui mantingué una intensa correspondència, ingressà en un hospital psiquiàtric prop de Sant Romieg (1889). Poc després d’arribar a Auvers-sur-Oise (1890) se suïcidà.

Durant els dos anys passats a Nuenen féu molts dibuixos i pintà prop de dos-cents quadres de temes d’una evident preocupació social (Els menjadors de patates, 1885, Rijksmuseum Vincent van Gogh, Amsterdam), caracteritzats per un expressionisme enèrgic i per una tonalitat fosca que contrasta amb la lluminositat de les obres fetes a París, on la influència impressionista i la dels gravats japonesos li aclarí la paleta, i on pintà retrats, autoretrats, natures mortes i diferents llocs de la ciutat amb colors sovint arbitraris, propis dels sintetistes, i aplicats amb breus pinzellades d’una manera semblant als puntillistes (Autoretrat amb barret de feltre, 1887, Rijksmuseum Vincent van Gogh, Amsterdam; El restaurant de “La Sirène", 1887, Musée d’Orsay, París; El “père Tanguy", 1887, Musée Rodin, París).

La seva anada a Arle, atret pel color i la llum del sud, significà l’esclat del germen iniciat a París. Formes fugisseres, recurvades, d’un ritme quasi vertiginós, aconseguides amb ardents pinzellades de colors purs i d’una claror encegadora, caracteritzen els seus quadres dels dos darrers anys (Interior de cafè, de nit, 1888, New Haven, Yale University Art Gallery; El Dr. Gachet, 1890, Musée d’Orsay, París; Habitació a Arle, 1888, i Camp de blat, 1890, Rijksmuseum Vincent van Gogh, Amsterdam).