A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal. Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid (composició i virtuosisme de piano), abans de fer-ho a Viena (direcció d’orquestra), ciutat on fou deixeble de H. Swarowsky i on es doctorà el 1971. El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen. Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat. També fou convidat a dirigir a Hamburg, Frankfurt i Múnic.
Fou director estable de l’Òpera de Viena (1977-82) i de l’Orquestra Simfònica de la RTVE (1984-87, i director titular en el període 2016-24). Fou director titular de l’Orquestra d’Euskadi (1989-93), de l’Orquestra Simfònica d’Hamburg (1992-2000), de la qual fou nomenat director honorari, de l’Orquestra de València (1997-2004) i director musical i artístic de la Nova Òpera Nacional Finesa, a Hèlsinki (1993-96). També fou director general de música de la ciutat alemanya de Mannheim (1990-93) i director del Teatre Nacional de la mateixa ciutat (2004-05), director musical del Teatre de Berna (2000-04) i director musical de l’Orquestra del Festival de Pasqua de Bayreuth (2004-24). Dirigí amb èxit arreu d’Europa, el Japó i l’Argentina, i estrenà obres d’autors espanyols contemporanis. El 1998 dirigí un emotiu recital d’Alfredo Kraus al Festival de Peralada.
Compongué, entre altres obres, Suite Burlesca (1972), Sinfonía del descubrimiento (1992), amb motiu del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, Cinco canciones sobre poemas de Alonso Gamo (1996), per a soprano i orquestra, Sinfonía del agua (2007), Amaneciendo (Passacaglia) (2010), per a piano, l’òpera Atallah (2010), i Cartas de un enamorado (2012), per a baríton i orquestra.