Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional (1945) i fou ministre de la zona recuperada (1945-49). Acusat de nacionalisme, fou destituït (1949) i arrestat (1951). Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS. Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central (1971).