Gonçal I de Ribagorça

(?, ? — el Pont de Montclús, Fova de Terrantona, 1045)

Sobirà amb títol de rei, al comtat de Ribagorça i a Sobrarb (1035-43).

Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella. El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça. Els germans petits es rebel·laren contra l’hereu i s’intitularen reis. Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla (1043). Gonçal abandonà aleshores el títol de rei; fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya.