En morir aquest (1942), es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura (1936), però sobretot al dibuix i a la pintura (1942). Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art (1950): creà unes composicions figuratives de traç cal·ligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital. Estigué casada (1939-56) amb Hans Hartung.