Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats. Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme; s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona (1842) i Torrejón de Ardoz (1843). Arribà a cap del govern moderat (1843-44), càrrec que exercí autoritàriament. Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal (1844-46), i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz. Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació (1864-65 i 1866-68). A la mort d’aquest formà govern (abril del 1868), però la seva política dictatorial, a més d’una greu crisi econòmica, accelerà els moviments polítics que, amb la revolució de setembre, menaren a l’esfondrament del seu govern i de la monarquia d’Isabel II. S'exilià novament a Biarritz, on s’adherí al carlisme (1871).
Luis Gonzalez Bravo
© Fototeca.cat
Polític i periodista andalús.